Nova etapa (?)

Doncs sí. Tal com vaig dir fa un any, aquest blog continua ben viu, encara que ja no l'actualitzi tant com abans. Ja té 11 anys però encara té molta corda. Així doncs, a partir d'ara, intentaré començar una nova etapa en la qual reprengui (aquí no seria un pleonasme si digués "torni a rependre") el blog i actualitzar-lo regularment. 

Potser us preguntareu: "Què vol dir el signe d'interrogació del títol?". Llavors, jo us respondré: "Doncs vol dir que, sabent la falta de continuïtat que ha patit aquest blog anteriorment, no sé si aquesta nova etapa serà gaire prometedora quant a duració (perquè potser me'n cansaré o em serà impossible continuar), però ho intentaré". 

I de què tractarà aquesta nova etapa? Doncs, entre d'altres coses, tinc intenció de fer ressenyes de llibres, sèries i pel·lícules (i, per què no?, de música, de videojocs i d'altres) des d'un punt de vista tant de traductor com d'espectador, sempre intentant no caure en allò que tots odiem: els spoilers. Si mai en faig cap, miraré de tapar-los senyalant-los amb un subratllat negre per tal que, si els voleu llegir, només haureu de sel·leccionar el fragment amb el cursor i, si ho faig bé, podreu llegir-lo. Ara bé, sigueu conscients que, si bé intentaré no fer gaires spoilers, haureu de llegir les entrades sota la vostra responsabilitat. El cert és que fa temps que hi penso i crec que és una bona idea... "I per què no ho fas al FilmAffinty?". Doncs perquè m'estimo més fer-ho al meu blog, així de simple. A més, crearé una etiqueta perquè trobeu les noves entrades més fàcilment: Ressenyes.

Així doncs, comencem aquesta nova etapa. Espero que agradi a aquells lectors agosarats que trobin aquest blog personal i que els ajudi amb l'elecció de llbres, sèries i pel·lícules. Apa, fins aviat!

10 anys

Vaja, doncs sembla que aquest bloc, el Pasión Irracional, ha fet deu anys...

Vaig crear aquest bloc després de batallar (potser exagero) amb els meus pares, que no volien que en tingués un. Recordem que, quan el vaig crear tenia 13 anys, per tant, no és d'estranyar que, essent tan jove, volguessin protegir-me... Malgrat això, vaig aconseguir fer-ne un (amb el consentiment dels meus pares) i vaig començar per aquí. 

Amb aquest bloc, he viscut moltes coses: de bones, com aniversaris, desplaçaments per veure l'Espanyol, algun concert (com el de Supertramp); i de dolents, que també n'hi ha haguts. Si voleu, els podeu recuperar buscant-los al cercador o revisitant Mi carpeta.

Sembla mentida com passa el temps, i és que això del "Tempus fugit" (ergo, carpe diem) és cert. Deu anys són molts si tenim en compte com i quan vaig començar. Tenia 13 anys, anava a l'ESO i cometia faltes d'ortografia... Ara, deu anys després, estic cursant el Màster de Traducció Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, he estat d'Erasmus a Rennes, Bretanya francesa, i he après, gràcies a en Joaquim Martí (professor de Llengua catalana del grau de Traducció i Interpretació conegudíssim entre els estudiants de la facultat) a corregir els errors que, inconscientment, feia (i dels quals ara sóc conscient). Potserencara sóc (efectivament, amb accent diacrític) un nen (com a ínim mentalment :P ), però en deu anys he après molt.

Com deveu haver notat des de l'any 2012, ja no actualitzo tant aquesta pàgina. No és que no vulgui, sinó que tinc certes responsabilitats que m'ho impedeixen en alguns casos, i en d'altres, potser no em ve de gust. Però, al contrari del que alguns podríen pensar, aquest bloc és viu. Si mai vull publicar alguna cosa, probablement ho faré mitjançant aquest bloc.

Finalitzant aquesta entrada, només volia agraïr totes les persones que han col·laborrat a mantenir viu aquest bloc (perquè ja se sap que un bloc es nodreix dels comentaris) i que continuaran mantenint-lo. A continuació, podeu veure una compilació dels bànners i d'algunes captures de pantalla de com aquest bloc ha anat canviant. No m'ha estat possible trobar una captura de pantalla de com era el bloc a l'inici, però bé, era molt semblant a la primera captura de pantalla.

Primer bànner de PI

Segon bànner de PI

Tercer bànner de PI

Captura de pantalla del 20 de setembre del 2011

Captura de pantalla del 27 de gener del 2012

Captura de pantalla del 9 de desembre de 2019

Doncs, per ara, ja està. Volia celebrar el desè aniversari recordant una mica com ha anat tot i que, tot i que no l'actualitzi gaire, aquest bloc continuarà existint i, de tant en tant, actualitzant-se. Moltes gràcies a tots! ¡Muchas gracias a todos! Thank you all! Merci à tous! Grazie a tutti! 皆さん、ありがとうございます！Eskerrik asko! Graziñas! Obrigado! (i en totes les llengües possibles). A reveure!

Hace un tiempo que no he escrito nada. He conocido a unos cuantos españoles. Y franceses, ingleses, etc. Las clases están bien, entiendo casi todo lo que dicen, el problema es hablar. Todo el mundo tiene problemas con mi nombre: -Comment tu t'appeles? -Jaume -Comment? J.. Jérôme? Pues ahora hay unos franceses que me llaman Jéjé.

Hemos ido a la piscina a bañarnos , a Saint-Malo, de fiesta... un montón de sitios. Me lo estoy pasando teta ;)

Planeo un viaje a Disneyland.


Bares, pubs, discotecas:

Kilkenny's: (Muy positivo) Pub irlandés pequeñito pero muy acogedor. Cerca de la plaza del Parlamento.
O'Connell's: Pub irlandés más grande y con mucha fiesta. En la plaza del Parlamento.

La Place: Bar msical con buena musica. En la place de Champ Jacquet.

L'Annexe: Bar musical. En la rue de la soif (Saint-MIchel).

Rue de la soif: Nombre real: Rue de Saint-michel. Calle en la que hay muchísimos bares. ¿Quwréis ir de fiesta? ¡Id aquí!

Place des Lices: Plaza cerca de la Rue de la soif. Todo el mundo hace botellón aquí.


Mercados:

E.Leclerc: Supermercado muy barato al lado del estadio del Rennes (Stade Rennais).
Marché des Lices: Mercado al air libre. En la Place des Lices
Carrefrour: En Kennedy (a 10 m. andando desde la parada de Villejean Unuversité)

Semana de integración

Esta semana ha sido extraña, ya que teníamos que conocer a otros Erasmus y salir para conocer la ciudad. Los primeros días fuimos a la parada de République a visitar Rennes. Vimos el Parque du Thabor, la Ópera, el Parlamento...

Otro día fuimos a la Plaza des Lices, donde hay un edifcio en el que hacen un mercado como el de Sant Antoni de Barcelona. Allí, en lka plaza, es donde hacen botellón. Beber es muy caro, y aun así, consiguen beber demasiado... como para desnudarse en publico.

Llegado el sábado, fuimos al Mont Saint-Michel. Ya había estado, pero he querido volver. ¡Y era gratis! Pues al agua, patos. Ayer no llovió, pero estubo nublado. Se agradecía este tiempo, porque hace un calor...

Vi el partido del RCDE por el canal de GOL TV. Poco a poco avanzamos, aunque hace falta esforzarse.

Por cierto, ¡feliz Diada de Cataluña!

PD: Como me han pedido fotos de relojes de sol, os pongo uno que he visto.

Rennes abre sus puertas

El día 2 por la tarde, después de despedirnos de toda la familia, mi padre, mi madre y yo pusimos rumbo a Rennes, Después de muchas horas, siendo sábado, llegamos a Rennes, donde hacía mucho calor (pensábamos que llovería). Tuvimos que correr para repostar, pero llegamos a la residencia. Una vez dejamos las maletas en mi habitación, fuimos al banco y a comprar comida. Después fuimos a su hotel y pasemos por el centro. Hay casas medievales, bien conservadas, que son muy bonutas. Todavía no he paseado suficientemente como para conocer la ciudad.

Laia, Anna, Cédrkc, Antoine, Johannes, yo

Después fuimos a tomar unas Oranginas y unas cervezas. Cayeron lágrimas, entonces. Fuimos paseando por las calles. Entramos y compramos un cómic y dos packs de CD en la FNAC, Luego fuimos a cenar al McDonald's. Fuimos a la residencia, a mi habitación, y nos dijimos hasta luego. mi habitación parecía una gotera. La lagrimita...

Les dije de nuevo adiós desde la ventana.

Hoy he quedado con Laia y Anna, dos amigas de mi universidad que están también de Esrasmus en Rennes. Hemos conocido a un alemán, Johannes. Hemos cocinado arroz con pollo y pimientos y lo hemos comido, los cuatro.También hemos conocido a una italiana,  Valentina. Hemos visitado el centro de Rennes, el Parlamento, la Cathédral, le parque du Thabor... Hemos tomado algo en una cafetería y hemos vuelto a la habiación. He cenado con Johannes, que esá en mi residencia, 

Vull que sapigueu que us estimo, i que estaré, els primers dies potser estressat, però al final bé.

Visita a les terres de l'Ebre

He estat tres dies de visita a unes amigues, Míriam i Laura, de L'Aldea i de Lligallo del Gànguil. Vaig anar-hi amb tren. Després de deixar la motxilla a casa de la Míriam, vam anar a fer un tomb pel poble  i, així, veure'l. Després de dinar i de fer una visita a casa de la Laura, vam anar a la plaça de bous. Ja se sap que sóc antitaurí, però això no és com una corrida de toros de Madrid. De fet, no és com creiem que és. Després, vam anar a sopar a casa de la Laura.

El segon dia vam anar a casa de la tieta de la Miriam a banyar-nos en la piscina i dinar allà. Després de dinar i de fer una visita a la Laura, vam anar a la plaça de bous, on vam sopar. Vam veure el bou capllaçat i vam anar a a la fira a jugar a les maquines escurabutxaques. Després vam anar al ball, on van tocar Los 80 principales, un grup de versió de cançons rockeres dels 80.   

El tercer dia, la Laura ens va ensenyar la granja que tenen (ànecs, gallines, gossos, gats, ocells de tota mena, galls d'indis, tocines i un senglar...). Impressionant!! Després de dinar, vam anar a l'estació de tren i cap a Sants. 

Haig d'agrair l'hositalitat que han tingut les familiars de la Míriam i de la Laura amb mi. Moltes gràcies per aquests tres dies a casa vostra! Sabeu que teniu una casa al Vallès Oriental! 

L'exposició de Súper3

Diumenge vam anar a veure l'exposició de Súper3 al palau Robert. Volia anar-hi per recordar tot el que veia quan era petit. És petit, però guai. Només en entrar, hi ha un munt de forats en una paret amb objectes com el carnet de Súper del Floquet deNeu, la Supermà... Després has d'agafar una tarjeta (n'hi ha de dos tipus, una per a grans i una per a petits)i contestar-ne les preguntes.  Hi ha una sala de vídeo on es poden veure trossos de les sèries: Bola de Drac, les Tres bessones, Doraemon, Dr Slump... i on en Fluski parla amb tu.

Entreu a una sala on, a una banda, hi ha l'habitació del nou Súper3 i, a l'altra, molts carnets de totes les èpoques. Llavors entreu al despatx del senyor Pla, on a una banda, és ell qui us parla des d'un quadre, i de l'altra, és el Ric i la Ruïnosa qui us parla. Quan en sortiu, hi trobeu objectes: el monopatí del Petri, la càmara de fotos de la Lila, la roba de la Ruïnosa, del Petri, de la Noti... En acabar aquesta sala, hi ha l'habitació de la Lila... del revés.

En acabar el recorregut, hi unes pantalles amb els personatges de Súper 3. La persona que es faci una foto amb ells, s'ha de col·locar darrere de les pantalles, i una càmera el projectarà a la pantalla. Podeu veure'm a les fotos!

Ho recomano a tots els que vulguin recordar vells temps!

Ahir, i avans-d'ahir,  vaig veure el Detectiu Conan, feia anys i anys que no ho veia. Quins records: El Detectiu Conan, la Ran, l'inspector Mouri i Megure/Megré... Això de transportar-me al temps de quan era petit m'encanta... TV de Catalunya, sisplau, continueu fent les sèries de quan era petit!