Volia posar una entrada molt i molt alegre degut a que ja estem a l'estiu i estic de vacances. Malgrat l'alegria d'estar de vacances, i d'haver guanyat un diploma i un pen drive de 4GB pel fet de que vaig quedar segon al concurs de Fotografia Matemàtica del meu institut, no puc començar-les gens alegre. Gens. Gens ni mica, per culpa d'un maleït entrebanc. Un maleït entrebanc, just al costat d'unes vies de tren, que ha costat la vida d'un professor meu: L'Eduard Llàcer. Encara que jo no l'he tingut gaire (nomès en alguna "guàrdia", i en Programes de Qualitat a 1r i 2n de la ESO: Cultura Francesa i El Nostre Món), cada classe amb ell era la hòstia, parlant en plata. Tenia una frase amagada per cada bestiessa que deiem. En tenia moltíssimes: Fes-t'ho mirar lo teu, eh?!; Quitaa!!!, etc, etc... Però la clàssica, i la que totes les persones que l'hem tingut recordarem, era aquesta: A la gàbiaa!!!
Era valencià, i, encara que et renyís bastant sovint, i que es fiqués amb tú de forma amigable, era MOLT (però realment molt) bona persona i simpàtic, a part de divertit. Quan vaig estar lesionat, anava amb crosses. I li vaig demanar si us plau si em podia baixar amb l'ascensor. Ell, encantat, va dir "és clar" i, no nomès això, si no que també es va preucopar per mi preguntant-me què m'havia passat i quan m'ho treurien...
Es veu que, el dia 24 d'aquest mes, pel matí, anava corrent per agafar el metro de Barcelona quan, malauradament, es va entrebancar i va anar a parar entre bagó i bagó...
Jo m'he enterat aquesta tarda, just avans d'anar, com cada tarda, a la piscina. M'ho va dir l'Oscar, un amic meu, pel Messenger. Al principi no m'ho creia, pensava que era una de les seves bromes. Però quan ho vaig veure pel Facebook... Sense comentaris.
Avui, a l'entrega de premis i orles als alumnes de l'INS Montmeló, s'ha guardat un minut de silenci en la seva memoria. Demà es farà un homenatge a les 12:00 a la Sala Polivalent de Montmeló.
Eduard Llàcer Fort, Descansa En Pau.
5 comentarios:
Lo siento . Hay mañanas que no deberían despertarse. DEP
Jaume La verdad Que tú comentario es muy bonito y los Que lo conociamos bien reconocemos cada palabra Que mencionas. pobre Edu... este donde este siempre formara parte de nuestras vidas...
Es muy emotivo leer como los alumnos del instituto te recuerdan. Tus compañeros de trabajo y sobretodo, lo que ante todo éramos, AMIGOS, te echaremos infinitamente de menos y guardaremos las miles de anécdotas y buenos momentos que disfrutamos a tu lado. Edu tu buen humor, tu gran amistad, tu inmenso cariño estará para siempre en nuestros corazones.
Jaume, moltes gràcies per les teues paraules per a l'Eduard, ell era així tant a la seva vida professional com a la personal, una excel.lent persona i un amic que no podrem reemplaçar, deixa un gran buit als nostres cors.
Ángels.
El Eduard era un gran profesor y persona, siempre sera uno de los mejores profesores que han pasado por el INS Montmelo.
Oscar M
Publicar un comentario