Ahir, vaig anar amb els meus germans, la Marta, una amiga (Lena) i les seves cosines al Skating Club de Barcelona, i m'ho vaig passar d'allò més bé!
Jo, no en sabia de patinar (de fet, mai ho he fet, ni amb patins de rodes), així que va ser una miqueta difícil i em van haver d'ensenyar. Només entrar a la pista de gel ja em vaig agafar ben fort a la barana per no caure'm; però sort que al meu costat estava la Lena que m'ensenyava i de tant en tant el Dani i la Marta en donaven consells sobre com posar l'esquena i com aixecar-me si em queia. La veritat es que em vaig caure unes... 12 vegades més o menys (vaig perdre el compte!). El Xavi no em va ajudar... perque prou feina tenia ell a evitar caure's! Però, de mica en mica, vaig anar aprenent a fer llimones, a lliscar una miqueta amb l'ajuda de l'impúls que feia jo amb les mans a la barana... fins que, poc a poc, vaig anar lliscant i donant-me impúls amb la punta de la bota. Després vam parar una estoneta al bar a menjar uns Kinder Buenos, unes Coca-Coles i unes cerveses (això últim, pels meus germans, no penseu malament) i en acavar vam tornar a baixar a la pista. Aleshores jo ja n'havia après, així que vaig poder patinar a gust. Quan faltava poc per les 8:30 (hora de tancar) vaig anar ràpidament a treure'm les botes i a canviar-me de mitjons avans que vingués tota la gent i hagués de fer cua.Vaig entrar, parlant en plata, sense saber una merda de patinar i en vaig sortir sabent-ne!
PD: Demà és dia de Reis!! ^^
5 comentarios:
molt bé ¡
Veo que disfrutastes mucho ¡¡
Home, això de saber-ne... no sé no sé ehh, diguem que t'arribaves a aguantar dret sense caure, però gairebé també sense moure't... xDDD Això sí, vas fer un gran progrés, perquè al principi ja veia que ho passaríem malament.
Sentir1907: Pues sí, almenos yo disfruté mucho.
Història i Tradició: Home, no em demanis que fagi el que feien alguns, que saltaven i anaven cap endarrere amb una sola cama... perquè em cauré de cul! xD Però sí que vaig progressar una miqueta, perque de no saber-ne res a ja poder patrinar solet... encara que de tant en tant em queia. Però al principi si que ho vaig passar "una miqueta" malament, i si no que t'ho digui la Lena! jejej.
¡¡ cuando puedas te pasas por mi blog ¡¡¡
Publicar un comentario