martes, 23 de noviembre de 2010

Avi Pepe D.E.P.

Mi abuelo y yo, el 21 de Mayo del 2006, en mi primera comunión

Acabo de volver del tanatorio, y sigo sin creermelo. El 9 de Noviembre fue mi cumpleaños, y dos semanas después pasa esto... Hoy, 23 de Noviembre de 2010, a las 10:00 de la mañana, mi abuelo paterno José Pérez Caparrós, "L'avi Pepe", ha muerto a los 81 años.

Hoy, al volver del insti primero mi madre me preguntó como me habían ido mis dos examenes que tenía, y respondí que bien, pero justo entonces me dijo que me tenia que dar una mala noticia: Mi abuelo había muerto. No me lo pude creer, pero era cierto. No sé porqué pero, entonces, me vino a la cabeza una imagen de un vídeo que apenas hacía unas pocas horas que acababa de ver en el colegio. La película se llamaba "La odisea de la especie". Pues la imagen era una familia de Homo Ergaster que estaban cruzando un río y, de repente, un cocodrilo atacó, mató y se comió a la última persona en cruzar. Uno de ellos intentó salvarla, pero era inútil. Se puso a llorar de tristeza por su muerte e impotencia por no haber podido salvarla. No entiendo porqué, pero me vino esa imagen...

Esta tarde no he ido al cole. Ni mañana tampoco iré, y me saltaré un examen de mates, pero mi madre ha llamado diciéndoles que no vendré. Y creo que tampoco iré a entrenar mañana. Preferiría haber suspendido todos los examenes que tengo esta semana (que son ocho) a haber perdido una persona importante para mí.

Mi familia, Marta y yo hemos ido al tanatorio. Yo nunca había ido antes, y espero no tener que ir nunca más... Vinieron también la madre y la hermana de mi padre. También estuvieron los tíos de mi padre, unos vecinos y unos amigos de Xavi. El ver a mi abuelo estirado en el ataúd y al acordarme de todos los momentos que estuvimos juntos no pude evitar caérseme alguna lágrima, como ahora yo, escribiendo este artículo, tampoco he podido. Me he acordado de cuando en el local de Pericos Montmeló me daba 1 ó 2 € para que le trajese una Coca-Cola, una bolsa de patatas y una Fanta Naranja para mí. De cuando estuvo ingresado en el hospital, por fumar. De cuando le reñía cuando le veía fumando. De las bromas que hacía. Y de la primera vez que le gané en un pulso: fue en el España-Alemania del último mundial.

En el librito de la entrada a la habitación dónde estaba mi abuelo, como muchos otros, he puesto mi adiós:
Avi: No t'oblidarem mai. Ets únic. T'estimo molt
Del teu net: Jaume

Luego, al salir, Dani me dijo que en su comedor no había ninguna foto pero, en su habitación, había tres: La de mi primera comunión dónde salimos yo y mis hermanos (podéis verla en la foto de arriba) y de mis hermanos cuando eran pequeños.

Él superó el estar ingresado en el hospital, pero, ahora, que se encontraba bien, pasa esto... Nunca sabes cuándo ocurrirá... Desde que naces estás predestinado a morir algún día... Es ley de vida... Pero que pasara ahora... Aún no me lo puedo creer.

PS: T'estimo molt avi. Mai t'oblidarem, ni jo, ni ningú. ;)

domingo, 14 de noviembre de 2010

XIII Gala de la Federació Catalana de Penyes

Ahir, juntament amb els meus pares i el meu germà Xavi, vaig anar al sopar de la XIII Gala de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol de Barcelona. Anàvem en nom de la Penya Espanyolista Pericos de Montmeló.

Vam arribar una miqueta tard per que li havien de dónar un periquito al Xavi, una companya per la Rufa, i ens vam perdre el pica-pica inicial. Com acabo de dir, vam arrivar una miqueta tard, però, potser va ser per això que vam coincidir al pàrquing amb el president Dani Sánchez-Libre, amb Joan Collet i més. Just després vam pujar i vam anar cap a les taules, on ens vam trobar amb David Gervolés, el portador de Sentimiento Perico. Si us dic la veritat, JO si que vaig menjar a gust: Croquetes, formatge, carn, patates, empanadillas... Per que tenia manú infantil. Però d'altres potser no van menjar tan bé: unes mariconades propies de restaurants "de alto prestigio".

En aquesta gala van estar-hi David García, Lara Rabal i Verónica Boquete (em vaig fer una foto amb elles), el president Dani Sánchez-Llibre, el vicepresident Ramón Condal, Joan Collet, l'imitador del notre presi del Crackòvia, etc...

Francesc Via i Ramón Li (El Senyor del Puro) van presentar els premis. Quan anaven a donar-l'hi el premi a Verónica Boquete, jugadora del Femení, el (gran) Senyor del Puro va cridar "Belén Esteban". I va dir que potser així sortiríen al "sálvame". Quan Vero va sortir a recollir el guardó, va declarar: Como driría Belén Esteban, yo por mi Espanyol ¡MA-TO!

Com cada any, van repartir un seguit de premis. La insígnia d'or va ser pel nostre vicepresident, Ramón Condal. Les insígnies de plata van ser per Tomás Guasch i pel fotógraf Carlos Mira. El guardó pel millor jugador de la temporada 2009-10 "Dani Jarque" va ser per Javi Márquez. El guardó de projecció esportiva va ser per Jordi Amat. El de difusió de Sentiment Blanc-i-Blau va ser per Nacho Julià. I el de veterans va ser per Jordi Lardín. Álvaro Vázquez, Verónica Boquete i el programa de televisió PericosOnline també van ser guardonats.

Jo, Lara Rabal, Verónica Boquete i Xavi

martes, 9 de noviembre de 2010

Cumplee...~!


Hoy, 9 de noviembre de 2010, es mi cumpleaños. A la 1:20 de la tarde, ¡he cumplido 14 años!

Hace unos días fui de compras al Splau!, el nuevo centro comercial que han abierto justo al lado del estadio del RCDE, a comprarme ropa para regalo de cumpleaños, y me compré una chaqueta y unos tejanos.

Me ha felicitado mucha gente, ya sea por el Facebook o en persona.


Reflexiones mías...
Y ¿sabes? lo malo de haber nacido entre Noviembre y Diciembre es que, en tu cumple, vas al cole contento porque has cumplido 14 años pero, algunos, a los dos meses ya cumplen los 15 que dan ganas de mirarles un poco asqueado de tener que esperar otro año para igualarles en edad y luego ellos cumplirán 16... y así sucesivamente.